Passa al contingut principal

QUÍMICA: Formulació


FORMULACIÓ INORGÀNICA

Per aprendre a formular i a anomenar els compostos inorgànics, és imprescindible identificar els elements amb el seu símbol químic, a partir de la taula periòdica. A cada element d’un compost determinat se li assigna un nombre, anomenat nombre d’oxidació, que indica la quantitat d’electrons que l’àtom de l’element ha guanyat o ha perdut en aquest compost. El nombre d’oxidació va precedit del signe + si l’àtom ha perdut electrons i del signe - si n’ha guanyat.

Regles per determinar el nombre d’oxidació:
  1. El nombre d’oxidació d’un element lliure és sempre zero. Per exemple, el nombre d’oxidació del fluor (F2 ), del Hidrogen (H2), del Oxigen (O2), del clor (Cl2) i del coure (Cu) és zero.
  2.  El nombre d’oxidació d’un ió monoatòmic és igual a la seva càrrega. Per exemple, el nombre d’oxidació del Br - és -1 i el del ió ferro (III) Fe 3+ és +3.
  3.   El nombre d’oxidació de l’oxigen és -2, excepte en els peròxids (com l’aigua oxigenada H2O2 o el peròxid de sodi Na2O) que és -1.
  4.     El nombre d’oxidació de l’hidrogen és +1, excepte en alguns hidrurs, que és -1.
  5.     El nombre d’oxidació dels metalls alcalins (IA) és sempre +1, el dels elements del grup del beril·li (IIA) és sempre +2 i el de l’alumini és +3.
  6.     El nombre d’oxidació d’un element combinat amb un altre més electronegatiu és positiu, i, si està combinat amb un altre de més electropositiu, és negatiu. L’electronegativitat en general augmenta de esquerra a dreta i de baix a dalt en la taula periòdica.
  7.  En un compost neutre, la suma algebraica dels nombres d’oxidació dels àtoms que el formen és zero.
  8.  En un ió poliatòmic, la suma algebraica dels nombres d’oxidació dels àtoms que el formen és igual a la càrrega del ió. Per exemple, en el ió nitrat NO3 1- aquesta suma val -1.



Aquí teniu algunes pàgines web que us poden servir per practicar la formulació i la nomenclatura dels composts binaris i ternaris.   
Activitats: Òxids , Hidrurs, Hidròxids, Àcids, Sals

Activitats Formulació química

Activitats Formulació Química

Per aprofundir:





A continuació hi ha una activitat que permet repassar la formulació utilitzant el treball cooperatiu
























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …