Passa al contingut principal

EL MONTSEC: Una història lligada al mar

UN PLANETA EN CONTINU MOVIMENT

La història de les roques i les estructures geològiques del Montsec forma part de la història geològica del planeta Terra. Els continents, els mars i els oceans estan en continu moviment com a conseqüència d' uns processos geodinàmics, que al llarg d' enormes períodes de temps, han distribuit l' escoça terrestre de forma molt diferent a l' actual. Al lloc on avui trobem muntanyes va ser abans un fons marí, i abans potser una llera d' un riu, o terres de secà o, fins i tot, serralades que desaparegueren sota l' acció de les contínues i grans forces erosives originades pels agents geològics externs: aigua, aire i glaç.


L' orígen del Montsec comença quan les terres que ara conformen els continents eren totes agrupades constituint la Pangea, un supercontinent en forma d' illa ultragegantina envoltada pel Panthalassa, un oceà immens. En el decurs e les eres, la ruptura i al disgregació de la Pangea han donat lloc a nous continents que , en els seus moviments, han col·lisionat entre ells, s' han unit, o s' han fragmentat separant-se. Aquests moviments són deguts a forces immenses originades a l' interior de la Terra que es manifesten a través de les dorsals oceàniques.



Un viatge de 600 milions d' anys. Animació que permet veure com ha estat l' aspecte de l' escorça terrestre al llarg del temps.









Cal tenir en compte, doncs, que la configuració de l' escorça terrestre al llarg de la història ha estat diferent de la que podem contemplar actualment, tan pel que fa a la distribució dels continents, muntanyes, mars i oceans.


ORÍGEN DEL MONTSEC


En els seus inicis el Montsec fou una conca marina que es formà fa uns 200 milions d' anys i que ,de mica mica, els sediments marins s'hi anaven dipositant ,capa rere capa, al fons marí, durant tota l' era Mesozoica.

Després d' uns 150 milions d' anys dormint en el profund de les aigües, fa uns 35 milions d' anys començaren els poderosos moviments orogènics alpins, que , en un procès lent, empenyeren, plegaren i aixecaren aquells sediments petris marins. La força tectònica configurà la serralada, mentre que el mar fou expulsat de les nostres contrades.














De fet la vida acompanyà el desenvolupament de la història geològica del Montsec; d' això en dóna testimoni la gran riquesa de fòssils marins que s' han trobat entre les capes sedimentàries que es van originar en aquell moment tan llunyà i que demostren que hi havia una gran quantitat de vida.




CONFIGURACIÓ ACTUAL DEL MONTSEC

El relleu que avui dia ofereix el Montsec és el resutat del seu aixecament i de milions d' anys d' erosió, en què el agents atmosfèrics ( l' aigua , el gel, la pluja, el vent i les variacions de temperatura) han anat desfent i donant una nova forma a la seva configuració més primitiva. Els sediments més durs i les roques més resistents, han perdurat donant lloc als espadats que dibuixen els dos visibles graons típics de la serra, mentre que les roques i sediments més tous, febles , menys consistents, han estat excavats fins a formar la suau cona entre ela esmenats graons.


Anticlinal
En termes geològics, el Montsec és una làmina encavalcada amb un front anticlinal de les capes sedimentàries, majoritàriament calcàries, que aleshores, que aleshores eren dipositades horitzontalment a la conca marina. La part més abrupta de l' anticlinal mira al sud, a la vall d' Àger, i , al nord , la seva esquena s' enfonsa a la conca de Tremp.





El Prepirineu es constituït per sediments d'edat mesozoic-eocènica, que es van dipositar en una conca marina poc profunda (mar pirinenc) situada entre el continent europeu i l'illa ibèrica.

Aquestes potents sèries sedimentàries estan estructurades com a unitats de lliscament (mantells de corriment) imbricades (vegeu imatge). La base del lliscament la constitueixen els materials de la fàcies keuper (Triàsic superior), nivell molt plàstic constituït per guixos i argiles versicolors.


EL MEDI AMBIENT: VIDEO QUE ENS EXPLICA LA FORMACIÓ DEL MONTSEC


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …