Passa al contingut principal

CINEMÀTICA: El moviment


El moviment



La cinemàtica és la part de la física que estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen.


Al nostre voltant hi ha moltes coses que estan en moviment: els insectes que volen, els cotxes i camions que circulen per la carretera, fins i tot la Terra està en moviment respecte al SOL.

Un cos es mou quan la seva posició canvia respecte d'un sistema de referència, que considerem immòbil.

Posició


La posició d'un cos és el lloc on es troba. Per determinar la posició d'un objecte necessitem fer-ho respecte d'un sistema de referència fix que considerem immòbil.


Quan un objecte no canvia de posició respecte del sistema de referència, diem que està en repòs. Si la posició canvia al llarg del temps, diem que està en moviment i l'anomenem mòbil.


L'estat de moviment o de repòs d'un cos depèn, per tant, del sistema de referència que es considera. Per això es diu que el moviment és relatiu.

Així doncs, un cos pot estar en moviment respecte d'un sistema de referència i, en canvi, pot estar en repòs respecte d'un altre punt de referència. Per exemple, en un tren, els passatgers estan en repòs respecte del conductor, però si prenem com a referència la gent que s'espera a l’ estació, direm que els passatgers s'estan movent respecte de l’ estació.


Ens podem preguntar si ara en aquest moment asseguts a la cadira dins de l’ aula ens estem movent, doncs hem de dir que no però realment si que ens movem si hi hagués algú observant-nos des de la Lluna de fet ens movem a 1600 km/h i si algú ens observés des d’ una galàxia propera et veuria desplaçant-te amb la Terra a una velocitat de 106.000 km/h. 

Trajectòria i desplaçament

La trajectòria és el camí recorregut pel mòbil, i correspon a la línia resultant de la unió de les diferents posicions ocupades pel mòbil al llarg del temps. La longitud de la línia que marca la trajectòria és l'espai recorregut (x).



En el sistema internacional d'unitats (SI) l'espai recorregut (x) es mesura en metres (m).

La trajectòria pot ser una línia recta quan, per exemple, deixem caure un objecte a terra, o una línia corba; és el cas, per exemple, de la pilota de bàsquet quan la llancem a cistella.

El desplaçament és la distància que separa els punts final i inicial d'un moviment.



El desplaçament no sempre és igual a l'espai recorregut. Només en el cas d'una trajectòria recta coincideixen l'espai recorregut i el desplaçament.



Desplaçament= Posició final – Posició inicial


Velocitat

Un mòbil es pot desplaçar amb més o menys rapidesa, segons el temps que tardi a fer el moviment. Si considerem el temps invertit en un moviment, podem estudiar-ne la velocitat. En els moviments, la velocitat no sol ser constant, per la qual cosa podem distingir-ne dos tipus:




Velocitat instantània (vi). És la que té un mòbil en un moment determinat.


 Velocitat mitjana (vm). És la relació que hi ha entre l'espai recorregut per un mòbil i el temps que ha tardat a recórrer-lo. Es calcula dividint la longitud de la trajectòria, és a dir, l'espai recorregut (x) entre el temps (t).





En el sistema internacional es mesura en metres per segon (m/s).


Unitats de la velocitat



En el sistema internacional, la velocitat s'expressa en metres per segon (m/s). Una altra unitat que s'utilitza molt en la vida quotidiana és el quilòmetre per hora (km/h). Per passar d'una unitat a l'altra es fan servir els factors de conversió. Fixa't en els exemples següents:




Acceleració

Quan la velocitat d'un mòbil canvia, es diu que té acceleració


L'acceleració (a) es calcula dividint la diferència de la velocitat final (vf) i la inicial (vi), entre el temps (t) emprat en aquest canvi. En el sistema internacional es mesura en m/s2.






Exercici resolt

De Berga a Móra d'Ebre hi ha 231 km. Un autobús tarda 4 hores a recórrer la distància que separa les dues poblacions.


a) Calcula la velocitat mitjana de l'autobús.






b) L'autobús està aturat i arrenca sobtadament, assolint una velocitat de 20 m/s en 10 segons. Calcula'n l'acceleració.








  1. ACTIVITATS D' AUTOAVALUACIÓ
  2. PROBLEMES DE MOVIMENT





Presentació - LA CINEMÀTICA-  Per repassar

 
Estudi del Moviment from FISICA4PAUVILA


Presentació - CANVIS D' UNITATS- Per repassar

 


Canvi d'unitats amb factors de conversió from Josep Lluís Ruiz

Aplicació: Gràfiques i tipus de moviment


 App1 MRU Gràfica x-t

App2 MRU Gràfica v-t

App3 MRUA Gràfica x-t

App4 Construeix un gràfic V-t mentre condueixes una moto

App5 Laboratori de Cinemàtica

App6 El movimiento en Física ( fisicalab)


App7:
Lleis de la dinàmica amb relació amb la cinemàtica - cohet


VÍDEO - LA CINEMÀTICA

Comentaris

  1. Esta molt bé aquest bloc, jo l'utilitzo per ensenyar als meus alumnes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …