Passa al contingut principal

SELECCIÓ NATURAL: La Rata-Talp nua

Rata Talp-Nua
Aquest animalet és un exemple ,entre molts d’altres, del que pot fer l’evolució per garantir la supervivència d’una espècie i del que és una adaptació extrema d’un ésser viu al medi on habita.

La rata-talp nua (Heterocephalus glaber) és una bestiola de l’est africà que viu sota terra, cosa que explica la grandària de les seves dents davanteres, especialitzades en excavar els túnels que habita. A part de ser de les criatures més lletges que heu vist mai, la rata-talp nua té altres característiques insòlites.

 
Hàbitat de la Rata-Talp
  • NO SENTEN EL DOLOR

Les neurones son les cèl·lules del cos dels animals que transmeten els senyals nerviosos. Són les responsables que puguem moure els braços quan ho vulguem, que suem quan no ho vulguem, però també que sentim: fred, calor, dolor... Les neurones es comuniquen entre sí amb unes substàncies anomenades neurotransmissors. A les rates-talp els hi manca un neurotransmissor que es fa servir en la transmissió del dolor.

No són capaces de sentir dolor ni quan es tallen, ni quan es cremen... Tot i que el dolor pot semblar quelcom indesitjable, és molt necessari: ens avisa que alguna cosa no funciona. De fet els receptors de dolor són dels que n’hi ha més a la pell, ja que alerten d’un perill i això fa augmentar la taxa de supervivència. Queda per esbrinar quin avantatge li confereix a la rata-talp nua no sentir dolor.


  • SÓN POIQUILOTERMS (SANG FREDA) COM ELS RÈPTILS I AMFIBIS

La rata-talp nua és l’únic mamífer de sang freda. La resta de mamífers som de sang calenta ( homeoterms) , és a dir, som capaços de mantenir constant la temperatura del nostre cos independentment dels canvis de la temperatura ambiental (dintre d’uns límits, és clar).  En canvi la temperatura del cos dels animals de sang freda (com els amfibis o els rèptils) depèn exclusivament de l’entorn. Si fa calor, estan calents; si fa fred, es refreden.




  • FORMEN ASSOCIACIONS SOCIALS COM ALGUNS INSECTES


Rata-Talp
També és l’únic mamífer (a banda dels humans) amb una estructura social: hi ha diferents castes d’individus especialitzats en determinades feines.  Trobem la femella reproductora (la més gran, la reina) dedicada exclusivament a la reproducció. És la que genera la resta d’individus de la colònia. Els individus més petits són els obrers, encarregats de fer túnels i dur menjar a la resta de la colònia. Els individus de mida intermèdia són els soldats, que defensen el cau. A quin insecte ens recorda aquest tipus d’ estructura social? Les abelles sens dubte.


  • L’ORINA COM A EINA DE SUBMISSIÓ

Tota aquesta estructura social la manté la femella gràcies a la seva orina. Aquesta conté feromones que afecten a la resta d’individus, tornant-los estèrils, incapaços de tenir fills, assegurant-se així el tron. L’orina és el seu ceptre (Vareta de metall preciós que fan servir els reis i emperadors com a símbol de poder i autoritat).



Si intentem donar una explicació a aquests fenòmens veiem que aquest animal viu amb unes condicions molt estables i constants. El fet de no sentir el dolor pot ser degut a que donat el lloc on viu ( sota terra) fent galeries el contacte amb les roques, pedres,... li podria suposar un dolor insuportable. Pel que a la pioquilotèrmia pot ser degut a que sota terra les condicions són molt estables i els canvis de temperatura sobtats no són massa freqüents, la temperatura sota terra és manté bastant constant. Les societats formades per aquestes bestioles donen estabilitat i poca variabilitat d’ aquesta manera no es generen canvis indesitjables que facin perillar la supervivència de l’ espècie i la seva adaptació a aquest entorn tan concret.

Totes aquestes característiques tan peculiars fan que aquest animal sigui un molt bon exemple que serveix per il·lustrar de quina manera la selecció natural pot fer evolucionar un ésser viu per aconseguir sobreviure en un entorn amb l’ únic objectiu de generar descendents per garantir la supervivència de l’ espècie.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …