Passa al contingut principal

LA SÈRIE DE FIBONACCI - La natura amb nombres

Fibonacci
El nombre d' or

Leonardo Pisano Bigollo (Fibonacci) va ser un matemàtic italià que va viure durant l'Edat Mitjana. A més de ser conegut per la seva famosa seqüència, va ser ell també el que va introduir el sistema numèric Aràbic a Europa. 

La sèrie de Fibonacci, que consisteix a sumar els últims dos nombres de la sèrie,comença amb el número 0 seguit de l'1, continuant després la seqüència.                                             

                               0 1 1 2 3 5 8 13 21 34 55 (...) 

1+1=2
1+2=3
2+3=5
3+5=8
5+8=13
13+8=21
21+13=34

És fàcil veure que cada terme és la suma dels dos anteriors. Però existeix entre ells una altra relació curiosa, el quocient entre cada terme i l'anterior es va apropant cada vegada més a un nombre molt especial el nombre d’ OR (phi)= 1,61803... , ja conegut pels grecs i aplicat en les seves escultures i els seus temples.

Escala de cargol

Però els nombres de la Successió de Fibonacci han sorprès a tots els biòlegs:
a)La distribució de les fulles al voltant de la tija de les plantes es produeix  seguint seqüències basades exclusivament en aquests nombres.


b)Qualsevol varietat de pinya presenta sempre espirals que coincideixen amb dos termes de la successió dels conills de Fibonacci, 8 i 13; 5 i 8.


c)Els girasols tenen 55 espirals en un sentit i 89 en l'altre, o bé 89 i 144.


d)   Les margarides presenten les llavors en forma de 21 i 34 espirals.

e) En cada rusc d' abelles la relació entre el número de mascles i femellles segueix la proporció àuria.

Sembla que el món vegetal tingui programat en els seus codis genètics del creixement els termes de la successió de Fibonacci. 

L'espiral del creixement animal és una espiral logarítmica els radis de la qual coincideixen una altra vegada amb els nombres de la sèrie.


També la podem trobar en alguns dissenys fets per l' home.
Logotip APPLE

iphone















Aquesta seqüència es posa de manifest en molts altres aspectes formals a la naturalesa i de la tecnologia, com podràs comprovar en els següents vídeos:

LA NATURA AMB NOMBRES

 

EL NOMBRE D'OR, PHI, A LA NATURA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs