Passa al contingut principal

LES 10 FITES CIENTÍFIQUES DE L’ANY 2012 SEGONS LA REVISTA SCIENCE



Ara que comencem l’ any 2013 val la pena destacar quines han estat les fites científiques més importants del 2012.
Cada any, els editors i experts de la revista Science seleccionen les deu fites més destacades del que ha succeït, des del punt de vista científic, durant l’ any 2012.


Peter Higgs
1.  En aquesta ocasió, el primer lloc ha estat per al descobriment del bosó de Higgs, que confirma la hipòtesi sobre la seva existència formulada fa quaranta anys i completa el model estàndard de la física, aportant una explicació de com les altres partícules fonamentals obtenen la seva massa. Aquesta troballa es va aconseguir mitjançant el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), la seva construcció va costar 10.000 milions de dòlars i es troba sota terra a la frontera franc-suïssa. Amb ell, es van accelerar partícules elementals  com els protons fins gairebé la velocitat de la llum.

2.      A la llista de grans fites científiques de l'any s’ hi suma  també l'obtenció d'òvuls a partir de cèl·lules mare.
Falange de Denisova

3.      La seqüència genòmica de l'home de Denisova a partir d'un òs (concretament una falange)  de 80.000 anys d'antiguitat.





4.       El descobriment del fermió de Majorana (una partícula que és, al mateix temps, la seva pròpia antipartícula).


5.    Els progressos en enginyeria genètica que permeten "editar" l'ADN d'un ésser viu.


6.      El mesurament d'un angle de les esquives partícules conegudes com neutrins que ajudarà a entendre per què l'univers conté tanta matèria i tan poca antimatèria.


7.       El sistema de descens del robot Curiosity que explora actualment Mart.


8.       El projecte de l'Enciclopèdia de l'ADN anomenat ENCODE.


9.   Els avenços en la interacció cervell-màquina que han permès a una persona moure extremitats robòtiques amb el pensament.


10.  El desxiframent d'estructures proteïques del paràsit causant de la malaltia de la son ( És una malaltia infecciosa parasitària provocada per un paràsit i transmesa per la mosca tsé-tsé ) mitjançant làser de raigs X, que poden servir per poder tractar la malaltia.

Sang infectada per Trypanosoma brucei

Com a conclusió, els àmbits científics que més bons resultats han donat són: La Física i la Enginyeria Genètica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

EL MÈTODE CIENTÍFIC

MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones?
Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre: 
Fer observacions Identicar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca) Elaborar una hipòtesi Posar la hipòtesi a prova Analitzar els resultats Comunicar els teus resultats Fer observacions


Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa observes una gran…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…