Passa al contingut principal

LA DIABETIS I EL COLESTEROL

LA DIABETIS


Sota aquest nom s' engloben dos grups de malalties diferents que antigament es confonien, perquè compartien els símptomes: Una gran producció d' orina i una set intensa.


El grup més comú s' anomena " Diabetis mellitus", perquè l' orina de les persones afectades fa una olor dolça. Inclou dues malaties diferents: La diabetis tipus 1 
( insulinodepenent o juvenil) i la diabetis tipus 2 
( no insulinodepenent i iniciada a l' edat adulta).
  • La diabetis tipus 1 està provocada per un mal funcionament del pàncrees, que no allibera la quantitat d' insulina suficient per controlar els nivells de glucosa a la sang.
  •  A la diabetis tipus 2 el pàncrees allibera insulina, però el cos no la pot utilitzar.
Les persones amb diabetis de tipus 1 no produeixen insulina i, per tant, se l' han d' injectar cada dia. en el tipus 2, el malalt pot respondre al tractament amb exercici, dieta i a vegades medicaments orals que redueixen el nivell de sucre a la sang.
L' altre tipus de diabetis s' anomena insípida, perquè l' orina no desprèn l' olor dolça característica. És provocada per una producció insuficient de l' hormona que regula el nivell correcte d' aigua a l'organisme. Si no es tracta durant la infància pot provocar danys cerebrals greus i deteriora la capacitat mental.


Símptomes de la diabetis

1. Tria la resposta correcta. 
a) La diabetis mellitus...
Està causada per un excés de sucre  i dolços a la dieta.
És una malaltia que impedeix que el cos utilitzi els aliments de forma adequada.

b) Els símptomes més comuns de la diabetis mellitus són...
Orinar amb freqüència, gana i set.
Moltes ganes de menjar dolços.

c) Les pastilles contra la diabetis ( medicació diabètica oral)...
Redueixen el sucre a la sang.
Es recepten per a qualsevol tipus de diabetis.

d) La insulina...
Manté el nivell de glucosa  controlat.
Es segregada pel fetge.

2. Resumeix les diferències entre els tres tipus de diabetis.

3.  Resulta que ets un metge de capçalera que estàs visitant un pacient i sospites que pateix diabetis. Digues, en cada cas, quin dels tres tipus de diabetis diagnosticaries si...
a) Es tracta d' un adolescent l' orina del qual desprèn una aroma dolça.

b) Es tracta d' una persona adulta que anteriorment no havia tingut cap símptoma de la malaltia.

c) Es tracta d' un nen l' orina del qual no desprèn cap olor especial.
4. Fes una llista dels símptomes que dóna la diabetis.

EL COLESTEROL BO I EL COLESTEROL DOLENT
 
Mol·lècula de Colesterol

El colesterol és un component de les membranes cel·lulars del nostre cos. A partir d' aquesta substància, l' organisme fabrica molècules de gran importància com la vitamina D i hormones necessàries per al creixement i la reproducció. El colesterol també forma part dels àcids biliars que faciliten la digestió dels greixos.

Es transporta a la sang unit a unes proteïnes i a altres greixos en forma de lipoproteïnes. les lipoproteïnes més conegudes són les d' alta densitat ( HDL ) o colesterol bo, i les de baixa densitat ( LDL ) o colesterol dolent.

Les HDL es consideren bones perquè condueixen el colesterol sobrant de les cèl·lules fins al fetge i eviten que s' acumuli a les parets dels vasos sanguinis causant arteriosclerosi, dipòsits de greixos que acaben taponant els vasos sanguinis i donen lloc a angines de pit, infarts de miocardi o manca de fluix sanguini al cervell. 

Angina de pit

El colesterol ha d' existir en el nostre organisme en determinades quantitats, i per tant se'n produeix de forma natural al fetge; també n' hi ha en alguns aliments d' origen animal: de bo, a l'oli d'oliva, als alvocats, el peix blau, i de dolent, a les vísceres, les carns, els embotits, la nata, la mantega, la pastisseria que porta lactis, els greixos animals i els ous.



1- Digues per què les afirmacions següents són falses i corregeix-les.
a) Tot el colesterol que hi ha a l'organisme és dolent.
b) Amb el colesterol l' organisme fabrica vitamina K, hormones i àcids biliars.
c) L'òrgan del cos encarregat de fabricar colesterol és el ronyó.
d) El colesterol d' alta densitat (HDL) és el que pot provocar aretriosclerosi; per tant, és nociu.
e) L' oli d' oliva, els lactis, la nata i el peix blau són font de colesterol bo.
f) La ingestió excessiva de colesterol està relacionada amb l'aparició de malalties cardiovasculars i pulmonars.

2- Investiga en què consisteix un infart de miocardi. 
VÍDEO SOBRE EL COLESTEROL


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …