Passa al contingut principal

MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES: ELABORACIÓ D' UN PERFUM

De quina manera podem elaborar un perfum casolà? Ho podem fer amb flors seques o amb espècies.

Aquí teniu dues maneres de fer-ho.


Amb flors seques:

De primer hem d’elaborar l’oli essencial: per ferho, tallarem flors fresques i les col·locarem en un recipient de vidre juntament amb les tiges, i hi afegirem alcohol de 60º o 90º fins a cobrir-les per complet. Haurem de deixar que l’alcohol s’evapori lentament.

Una vegada eliminat per complet, es retiraran les restes vegetals i es veurà com en el fons s’ha format una barreja fosca, que no és res més que l’oli que la planta ha desprès. A aquesta barreja, hi afegirem una mica d’oli de gira-sol o d’ametlles, i ho remenarem amb un utensili de fusta fins que les dues substàncies quedin completament barrejades.

El segon pas és elaborar el perfum. Barrejarem en un recipient unes 25 gotes de l’oli essencial amb uns 60 cc d’alcohol (de farmàcia), i deixarem reposar la barreja almenys dos dies en un lloc fosc. Passat aquest temps, hi afegirem dues cullerades d’aigua destil·lada i ho colarem tot amb un filtre de cafè per passar-ho al recipient definitiu.
Ja tenim llest el nostre perfum... Un bon nom per a la fragància podria ser el d' una persona estimada.



Amb espècies: En aquest cas utilitzarem "clau".



Clau

Materials

  • Flascó petit amb tapa.
  • Alcohol etílic.
  • 15 claus sencers (espècie aromàtica).



Flascó de vidre amb tap


Procediment

  1. Col·loca els claus sencers al flascó.
  2. Omple el flascó fins a la meitat amb alcohol.
  3. Col·loca la tapa i deixa reposar el flascó durant set dies.
  4. Posa’t unes quantes gotes d’alcohol al teu canell.
  5. Deixa evaporar durant uns segons l’alcohol i ara olora el canell.




 Què és el que passa? Es forma una mescla homogènia.

L’alcohol es dissol amb l’oli aromàtic que contenen els claus. L’aroma de l’oli queda sobre la pell quan s’evapora l’alcohol. Els perfums s’elaboren dissolent en alcohol els olis de les flors i altres espècies aromàtiques.

A més de classificar la matèria segons el seu estat físic, també es pot classificar segons el nombre de substàncies que la componen:



1- SUBSTÀNCIES PURES.

- Formades per una classe de substància. Poden ser:

  •  -Elements. Substàncies que no es poden descompondre en altres de més senzilles. Ex: ferro, calci, oxigen, ...
  •  -Compostos. Substàncies que es poden descompondre en altres de més senzilles. Ex: descomposició d’aigua pura mitjançant electròlisis en hidrogen i oxigen.

- Tenen les mateixes propietats físiques i químiques en tota la seva massa, ja que les partícules que les formen son totes iguals.

- Tenen propietats característiques (densitat, color, Tª fusió i Tª ebullició,...) perfectament definides que ens serveixen per identificar una substància pura i distingir-la d’una altra.



2. MESCLES.

- Formades per la barreja de dos o més components.

- Quan les substàncies pures es barregen, conserven les seves propietats característiques però confereixen al conjunt de la mescla unes propietats diferents.

- Les propietats de la mescla depenen de la proporció en que es troben cadascuna de les substàncies.

-Es classifiquen es dos tipus:
  • Mescla homogènia. No s’observen a simple vista ni amb ajut d’un microscopi òptic els components que la formen: aspecte homogeni. Tenen la mateixa composició i les mateixes propietats en tots els punts de la seva massa.

Les mescles homogènies estables s’anomenen solucions.

Ex: aire: solució gasosa formada per nitrogen, oxigen i petites quantitats d’altres gasos; aigua de mar: solució líquida formada per aigua, clorur de sodi (NaCl = sal se cuina) i altres sals; acer: solució sòlida de ferro i carboni.

Acer

  • Mescla heterogènia. Els seus components es poden observar a simple vista o amb ajut d’un microscopi òptic: no presenten aspecte homogeni. Ex: granit

Granit

Dintre d’aquest tipus de mescla també s’inclouen dos tipus de mescles molt particulars:

     • Les dispersions. Mescles formades per un sòlid dispers en un líquid que a simple vista presenten un aspecte homogeni, però que si les deixem reposar durant un temps, les partícules sòlides precipiten al fons del recipient. Ex: mescla de fang i aigua.



Dispersió: Vas de llet amb Cacau




     • Col•loides. Són mescles que tenen un aspecte uniforme i estable, es a dir, que no precipiten. No es poden filtrar amb un filtre ordinari ni es poden veure els component que el formen amb un microscopi. Amb tot això semblaria que es tracta d’una solució, però no es així, ja que sí es poden separar amb un filtre especial de porus molt petit i són visibles els seus components amb un ultramicroscopi molt potent. Ex: maionesa, la gelatina, la llet,...

Maionesa
Gelatina



Substancies Pures i Mescles from José Ángel Hernández Santadaría





I)   CONCENTRACIÓ MOLAR DE LES DISSOLUCIONS. MOLARITAT

Una dissolució és una mescla homogènia de dues o més substàncies. La substància de la qual hi ha més proporció s’anomena dissolvent i la que n’hi ha menys proporció s’anomena solut ( del que n’hi pot haver més d’un).

Tant el dissolvent com el solut es poden trobar en qualsevol estat físic . L’ estat  de la dissolució coincideix amb l’ estat físic del dissolvent.




UD5 LES DISSOLUCIONS de Míriam Redondo Díaz


La concentració d’una dissolució indica la proporció de solut que hi ha a la mescla. És una mesura important per determinar quant de solut hi ha en una quantitat concreta de dissolució.

En el treball de laboratori és molt important expressar la concentració indicant la massa del solut en mols. La forma més freqüent per expressar la concentració és la molaritat.

La Molaritat (M) d’una dissolució indica els mols de solut per litre de dissolució.


S’ expressa en mol/Litre , s’abreuja M i es pronuncia Molar



 EXEMPLE













1) Quina és la Molaritat d’una dissolució que es prepara dissolent 5 g de CaCl, en aigua fins a un volum de 100 mL? Quina quantitat de solt hi ha en 15mL de dissolució? 

2) Volem preparar 250 mL d’una dissolució aquosa de Clorur de Calci 1,5 M. Calcula quina quantitat de solut necessites. Dades: M (Ca)=40 u , M (Cl)= 35 u. 

3) Calcula el volum de dissolució d’ Àcid Clorhídric 1,25 M que hem d’utilitzar per tenir 0,5 mol d’ Àcid? 

4) Quina quantitat de plata hi ha en 30mL de Nitrat de Plata ( AgNO3) 0,1M? 

5) Quin volum d’àcid sulfúric ( H2SO4) del 96% p/p i de densitat 1,84 g/mL es necessiten per preparar 500 mL d’una dissolució del 0,2 M ? 



























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …