Passa al contingut principal

L' ÀTOM : EL GRAN DESCONEGUT




Encara que els primers models atòmics no són prou precissos, ens donen una idea força aproximada de com estan constituïts els àtoms.

L' àtom és una estructura amb un nucli molt petit en relació amb la mida total de l' àtom.
  • Al nucli hi ha els protons i els neutrons.
  • Al voltant d' aquest nucli es mouen els electrons, a una distància del nucli molt gran en comparació amb la mida d' aquest. És a dir, la major part de l' àtom és buida. ( Per entendre-ho millor, si comparem un àtom amb un estadi de futbol ,com per exemple el Camp Nou, el nucli de l'àtom seria el punt blanc que hi ha al centre del camp i els electrons estarien a l' última graderia)
I també sabem que en l' àtom hi ha altres partícules més petites anomenades quarks, que formen els protons i els electrons.


Certs descobriments científics fets a la primera meitat del segle XX van demostrar que els electrons giraven només a certes distàncies del nucli atòmic. Així doncs no podien girar a qualsevol distància. Per això es diu que els àtoms estan quantitzats: Els electrons s' organitzen en nivells energètics que tenen una capacitat limitada. 
( Model de Bohr)

  • En el primer nivell K ( el més proper al nucli ) hi caben 2 electrons.
  • En el segon nivell L en caben fins a 8 electrons.
  • En el tercer nivell M en caben fins a 18 electrons.
  • En el quart nivell N en caben fins a 32 electrons.      

Edwin Schödinger se n' encarregà d' establir el model del núvol electrònic actual que estableix que els electrons estan situats al voltant del nucli ocupant unes posicions més o menys probables, però no se'n pot predir la posició amb exactitud total.



Si poguéssim fotografiar les posicions que ocupa l' electró en el moviment que fa al voltant del nucli, tindríem un núvol de punts que seria més dens a les zones en què és més probable trobar un electró i més lleuger en les quals és menys probable.


Un orbital és la regió de l' espai en què hi ha una probabilitat elevada (superior al 90%) de trobar l' electró.

Els estudis de Schrödinger van demostrar que hi ha diferents tipus d' orbitals que s' identifiquen amb lletres: s, p , d i f. La forma i la mida de l' orbital depenen del nivell i del subnivell d' energia en què es troben, així:
  • Els orbitals s tenen forma esfèrica.
  • Els p tene forma de vuit ( 8 ).
  • Els d i els f tenen formes més complexes.
A més , l' orbital s del nivell 2 ( anomenat 2s) és més gran que l' orbital s del nivell 1 ( 1s). Passa el mateix si comparem el 3s amb el 2s ( el 3s és més gran), o el 3p amb el 2p.

El tipus d' orbitals que hi ha a cada nivell també està determinat:


  • En el primer nivell només hi ha un orbital de tipus s.
  • En el segon nivell hi ha orbitals del tipus s i p.
  • En el tercer nivell hi ha orbitals de tipus s, p i d.
  • En el quart nivell hi ha orbitals de tipus s, p, d i f.


Diagrama de Moeller
Però aquí no acaba la complexitat de l' àtom, gràcies al Gran Col·lisionador d' Hadrons, GCH (en anglès Large Hadron Collider, LHC) s' han descobert noves partícules subatòmiques i s' està entenent una mica millor la gran complexitat de l' estructura de la matèria.
El GCH és un túnel de 27 km de circumferència, soterrat 50-175 m sota terra al nord-oest de la ciutat de Ginebra.


Si voleu ampliar una mica els coneixements sobre el GCH i l' estructura de la matèria podeu visualitzar el següent video









Aplicacions interactives sobre l' estructura de la matèria:




1. Iniciació Interactiva a la matèria.


2. Educaplus.org ( Química ).
3.Taula periòdica.


4.Taula periòdica Dinàmica


 5. Formulació inorgànica- Les valències 


Per Repassar


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

EL MÈTODE CIENTÍFIC

MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones?
Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre: 
Fer observacions Identicar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca) Elaborar una hipòtesi Posar la hipòtesi a prova Analitzar els resultats Comunicar els teus resultats Fer observacions


Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa observes una gran…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…