Passa al contingut principal

METABOLISME


Els aliments que mengem i l' oxigen que respirem proporcionen a les nostres cèl·lules les primeres matèries necessàries per formar les nostres estructures i, en conseqüència, per créixer i reparar les estructures que s' han malmés. Dels aliments també obtenim l' energia necessària per mantenir la temperatura del cos i per dur a terme el treball muscular. Finalment, ens subministren elements imprescindibles perquè el cos pugui desenvolupar les seves funcions.
Aquestes primeres matèries que obtenim amb dels aliments s' anomenen nutrients . Els nutrients s' incorporen a les cèl·lules, on són transformats mitjançant una sèrie de reaccions o processos químics. Però alguns dels productes que s' obtenen no són assimilats i han de ser eliminats.

El conjunt de processos químics que 
s'esdeven dins de les cèl·lules 
configuren el que anomenem metabolisme.


Les cèl·lules funcionen les 24 hores del dia, tant si dormim com si fem alguna activitat, ja que nosaltres continuem respirant, el nostre cor continua bategant i mantenim la mateixa temperatura corporal. Naturalment , però, la quantitat d' energia consumida és diferent si estem reposant que si estem participant en una cursa. Així, distingim els metabolisme basal del metabolisme d'activitat.
    •  El metabolisme basal és la quantitat d' energia consumida durant el repòs complet, i varia segons la edat, el sexe o la constitució física.
    • El metabolisme d' activitat és el que posem en marxa per fer les activitats lligades a la nostra vida diària.
    Si sumem ambdós tipus de metabolisme obtindrem la despesa global d' energia que gastem per viure.

    L' ENERGIA QUE GASTEM

    La unitat en què es mesura l' energia és el Joule ( J), però sovint s' utilitza també la caloria ( cal).
    També es fan servir els múltiples d' ambdues unitats: el quilojoule (KJ), que equival a 1000 Joules i la quilocaloria (Kcal), que equival a 1000 calories.
    Les equivalències entre les dues unitats són les següents:

    1J = 0.24 cal i 1 cal = 4.2 J

    Una caloria és l' energia necessària per elevar 1ºC la temperatura d' 1 g d' aigua.


    A continuació es poden observar dues taules on es donen valors del metabolisme basal i d' algunes activitats diàries:


    Hi ha diferències de metabolisme segons l' edat i el sexe.

    En situacions especials com l' embaràs i l' alletament, les necessitats energètiques augmenten, ja que l' organisme matern necessita un suplement d' energia per garantir el creixement i el metabolisme del fetus i per elaborar la llet.


    1. Llegeix el text següent i respon les preguntes que hi ha a continuació:

    " En Jaume ha baixat ràpidament les escales, s' ha posat els auriculara i ha començat a córrer com cada dia a les 8 del matí. A aquella hora va al parc de Les Heures que hi ha molt a prop de casa i corre durant una mitja hora. En acabar torna cap a casa i pel camí s' atura a comprar el diari. Puja les escales caminant, llavors s' asseu a llegir el diari. No s' adona que ja fa un quart d' hora que llegeix quan la seva mare li pregunta que vol esmorzar"
    • Quina despesa energètica ha tigut el Jaume durant aquesta estona? Per fer els càlculs has de saber que en Jaume pesa 70 kg. Les dades de despesa les tens a les taules.
    • Per obtenir la despesa global d' energia que ha fet el Jaume has de sumar-hi la despesa del metabolisme basal suposant que té 20 anys. Expressa el resultat en KJ i Kcal.

    2. Calcula l'energia que gasta un jugador de bàsquet que pesa 100 kg durant un partit, tenint en compte que gasta 0.588KJ/kg/min i que juga durant 30 minuts.

    3. Quanta energia gastaries en un partit de futbol tenint en compte el teu pes?

    Recorda:
    Despesa energètica total = Metabolisme basal + Metabolisme d' activitat

    Comentaris

    Entrades populars d'aquest blog

    LA SANG : L' essència de la Vida

    El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


    Per què la sang és vermella?
    La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

    L’hem…

    LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

    1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

    L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
     De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




    2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





    No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
    2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

    ECOLOGIA: Els ecosistemes

    Els ecosistemes
    Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

    L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



    1. Elements d’un ecosistema.
    En qualsevol ecosistema es …