Passa al contingut principal

DIETA EQUILIBRADA: Dieta Mediterrània


La dieta ha de satisfer les nostres necessitats nutricionals, és a dir, ha de cobrir els requeriments de nutrients que té el nostre organisme.
Dieta Mediterrània
En l'elecció de la dieta hi intervenen molts factors, com els gustos personals, els costums familiars i socials,les possibilitats econòmiques... Tanmateix, hem de procurar que la nostra dieta sigui variada, perquè d'aquesta manera sigui sana i equilibrada.


Una dieta equilibrada és la que cobreix totes les necessitats energètiques, estructurals i reguladores de l'organisme, sense que hi hagi excés o dèficit de cap nutrient. Això s'aconsegueix prenent diàriament unes determinades quantitats de cada grup d'aliments.

Una ració és la quantitat diària recomanada que cal prendre de cada grup d'aliments. En aquest quadre pots veure alguns exemples de les quantitats que es consideren una ració d'alguns aliments.

Si definim la ració estàndard de l'adult com la unitat, la quantitat d'aliment de cada ració per a nens i joves mantindrà certa proporcionalitat:

EDAT                                            ANYS

0,6 ....................................3 a 6 anys

0,8...................................   7 a 9 anys

0,9................................... 10 a 13 anys

1,3...................................13 a 18 anys


1 ................................ més de  18 anys


Racions estandaritzades per a un adult (factor 1)

MESURES CASOLANES




Aliment Ració Equivalència en pes net
Grup de les farinàcies

pa unitat petita 30 g
arròs un plat pla 60 g 
pastes un plat pla 60 g 
patates un plat pla 350 g
llenties un plat pla 60 g 
Grup de la llet

llet un got gran 200 cc
iogurt 2 pots estàndard 250 g
mató una porció gran 50 g
formatges secs una porció mitjana 40 g
Grup de la carn

vedella un bistec petit 100 g
pollastre un quart de pollastre 220 g 
lluç dues rodanxes 120 g
ous dos ous
100 g 
pernil dolç dos talls grossos 100 g
Grup de les verdures i hortalisses

amanida un plat 200 g
escalivada un plat 200 g
mongetes verdes mig plat 100 g
pastanagues una pastanaga gran 100 g
Grup de les fruites

plàtan un plàtan 130 g
pomes una poma 130 g
préssecs un préssec 130 g
taronja una taronja 130 g
mandarines 2 o 3 mandarines 130 g
maduixes mitja tassa gan 130 g
raïm mitja tassa gan 130 g
meló una porció mitjana 130 g
Grup dels aliments grassos

per a nens i ancians una ració 40 a 60 g
per a adults una ració 60 a 80 g
per als adolescents una ració 70 a 90 g
per a nens i ancians una ració 40 a 60 g
Algunes mesures domèstiques

1 cullerada petita 


5 g
1 cullerada sopera 


10 g
1 dau de mantega o margarina
10-15 g
1 cullerada sopera de crema de llet


3 g




DIETA MEDITERRÀNIA

Oli d' oliva
La gastronomia mediterrània és el conjunt de plats i tradicions gastronòmiques procedents dels països banyats per la Mar Mediterrània. Aquests països tenen en comú el clima mediterrani, que influeix sobre el cultiu dels aliments i, a més a més, el fet de tenir un mar comú facilita les rutes de comerç entre ells i per tant l'intercanvi i influència d'unes gastronomies sobre les altres. A més , cal tenir en compte que a l'entorn de la Mediterrània trobem cultures i gastronomies molt variades i que per tant el terme gastronomia mediterrània és força ampli. Tenint en compte això sols podem parlar d'alguns ingredients i pràctiques comuns. Al juny de 2007 el Govern espanyol, juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, van proposar la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Les virtuts de la cuina del mediterrani per a la salut humana han estat constatades científicament pels beneficis dels aliments que la componen, en especial l'oli d'oliva, el vi negre en quantitats moderades i els llegums, així com una certa importància del peix sobre la carn. Els beneficis són molt destacables per a evitar les malalties cardiovasculars, així com el càncer i altres patologies. Les causes semblen estar en el major consum de peix, especialment peix blau, ric en àcids grassos omega 3; en l'alt consum de oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en la san g) en lloc de grasses animals, i finalment en el consum de vi, que té efectes beneficiosos, especialment el vi negre pels seus antioxidants, encara que per la toxicitat de l'alcohol, ha de prendre's en quantitats moderades, entenent com a tal un o dos gots per àpat. 

L'oli d'oliva

Un dels trets més característics d'aquesta cuina és la importància de l'oli d'oliva, que s'empra per fregir i també per amanir plats, així com per a la conservació d'aliments. El gran ús d' aquest producte es palesa en el fet que la regió mediterrània és la major productora i consumidora d'oli d'oliva del món.

El peix i els mariscs


Estar a la vora del mar fa que el consum de peixos i m ariscs sigui ampli i que sovint el mateix tipus de peix es consumeixi en diversos països de la mediterrània. Apareixen formes comunes de cuinar el peix, com per exemple a la brasa.

Llegums i verdures

Un dels elements més emprats en la gastronomia mediterrània és la verdura, de la qual hi han moltes varitats segons la zona i les estacions. Es mengen crues en amanides, com per exemple en l'amanida grega, bullides com en l'escudella i l'horta vrasta, fregides com la xamfaina o la ratatolha, escalivades o saltades amb all. Altres plats característics fets amb verdures són el gaspatxo i la vichysso ise L'arròs és protagonista de plats típics com la paella i el Risotto. També s'utilitza per farcir verdures, sobre tot a Egipte. Altres llegums com els cigrons, llenties , faves i seques s'utilitzen preferentment en potatges o també en amanida com l'empedrat.


Llegums
Les fruites

Existeix una gran varietat de fruites segons l'època de l'any. El clima propicia especialment els arbres de fruites cítriques com les llimones i taronges.

Taronges i llimes

   Les car
ns i aus

Originalment l'ús de carn era més aviat moderat. Era costum utilitzar carns i aus amb més mesura i en menors proporcions, però les influències del nord d'Europa varen fer augmentar l'ú s de la carn. Les carns més emprades tradicionalment eren sobre tot les de be i de porc. Segons el país hi ha tota una gamma d'embotits i altres productes típics derivats del porc. En els països de religió musulmana es dona preferència al xai, amb el que també es fan embotits, com el merguez.

Les espècies i condiments


Espècies
Les espècies més freqüents als plats i dolços mediterranis són les que creixen en estat natural als camps, com el ro maní, farigola, sàlvia, llorer, anís i orenga. D'altres es cultiven, com l'alfàbrega, la menta i el julivert o bé o són importades. com el pebre i la canyella. A la part oriental del Mediterrani s'utilitza molt el sèsam, comí i el fonoll.

La farina
Farina

La farina té molts usos en la gastronomia mediterrània, dels quals un dels més importants és l'elaboració de pa, ja sigui blanc, de pita o d'altres varietats. Un altre dels usos importants de la farina és l'elaboració de pasta, per a arrebossar i per fer coques i pastissos.


" Estudi i càlcul de l' aportació energètica d' una dieta"
  1.  Anota en un full el menú d' un dia qualsevol d' entre setmana. Has d'apuntar l' esmorsar, el dinar, el berenar i el sopar.
  2. Utilitzant la taula de racions estandaritzades de més amunt, anota la quantitat de cada aliment que has consumit en aquest menú.
  3. Amb el full de càlcul que tens a continuació, calcula l' energia que t' ha aportat aquest menú. Anota l' energia total aportada per dia.
  4. Consultant les necessitats energètiques que requereixes, tenint en compte el sexe i el pes, determina si hi ha hagut un aport energètic suficient.
Recursos:











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs