Passa al contingut principal

PETJADA ECOLÒGICA

LA PETJADA ECOLÒGICA

T' has preguntat mai el següent:
  • Quanta aigua fa servir una persona en un dia normal? Què menja i en quina quantitat? Quant menjar s' acaba llençant?
  • Quants quilòmetres recorre una persona en un dia? En quin mitjà de transport? Quin és el consum energètic?
  • Quins i quants objectes ha comprat una persona durant un mes? Quin temps es tarda a substituir un objecte determinat : un telèfon mòbil, ordinador, una samarreta, un full de paper?
  • Quanta energia es fa servir en un habitatge per refredar-lo o escalfar-lo?
Preguntes d' aquesta mena serveixen per calcular la petjada ecològica, és a dir, la superfície, expressada en hectàrees, que cal per tal de seguir produint l' aliment i els productes que fem servir, poder absorbir els nostres residus, generar l' energia que consumim i disposar d' espai per als habitatges i les infraestructures de comunicació.

El nostre planeta té entre 11000 i 12000 milions d' hectàrees productives. La població humana actual és aproximadament 7000 milions de persones, i seguirà pujant. Si ens repartim tots la part de terra i aigua de la superfície que és productiva, obtenim la proporció que correspon a cad persona: Unes 1,7 hectàrees per individu, una mica menys que el terreny de joc de dos camps de futbol junts.

The Human Footprint
Avui dia, la petjada ecològica individual al món és d' una mitjana de 2,2 hectàrees, fet que planteja un problema: El planeta terra només disposa d' 1,7 hectàrees per a cadascú de nosaltres. Com es resol aquest problema? 

 Doncs molt senzill: algunes societats fan un ús indiscriminat i excessiu dels recursos, mentre que d' altres en fan un consum molt escàs. Hi ha grans diferències en el consum del que ens ofereix el planeta i en l' impacte que s' exerceix sobre el medi. També hi ha grans diferències en l' accés als aliments i als serveis sanitaris, i en l' esperança i en les condicions de vida. No tothom deixa la mateixa petjada al planeta.
El mapa mostra el consum de recursos dels diferents països del món en relació amb la mitjana mundial. És una manera de mostrar la petjada ecològica.

  1. Com diries que és la teva petjada ecològica? Es correspon amb la mitjana mundial, és superior, inferior? Explica-ho.
  2. Estudia el mapa i després fes-ne una explicació que faci constar el que hi veus i les causes del que mostra. Fes-ne una valoració personal.                

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs