Passa al contingut principal

ENERGIA: DESCENTRALITZACIÓ I ALTERNATIVES


El sistema energètic mundial es basa en el consum de combustibles fòssils
Aquest sistema afavoreix que certes empreses, determinats països, que controlen el mercat dels combustibles fòssils concentrin la riquesa i el poder, fet que provoca forts desequilibris en el consum d' energia i en el benestar social. Un habitant de EUA cosumeix, de mitjana, el doble que undel Japó i dotze vegades més que un de la Xina. Les zones més pobres del món tenen el dret d' accedir a uns serveis energètics que els permetin desenvolupar-se. I és just que aquesta sigui una prioritat internacional. Però també és veritat que aquestes regions, que a més a més són de les més poblades del planeta, no poden créixer econòmicament i socialment seguint el model del desenvolupament dels països occidentals, on s' ha consumit energia de forma indiscriminada, excessiva i amb un impacte ambiental molt alt. El desenvolupament dels països pobres exigeix serveis energètics nets i avançats. Es tracta de construir un sistema energètic descentralitzat, que no depengui de grans centrals elèctriques sinó de petits generadors basada en recursos renovables i prou diversificats segons la pròpia riquesa en recursos del país ( biocombustibles, centrals eòliques, plaques fotovoltaiques...).


Per satisfer les necessitats energètiques del món durant els propers anys, hem de fer un pas decisiu, no tant en ciència o tecnologia com en valors i estils de vida.




Des de fa un parell de segles la humanitat obté l' energia dels combustibles fòssils. El planeta ens està advertint que és hora de canviar. Hi ha alternatives. Podem fer servir l' energia del vent o captar la del Sol o de la força de les ones. Una opció que s' està utilitzant per substituir la gasolina i el gasoil dels vehicles són els biocombustibles, o combustibles d' origen vegetal.





Es tracta de combinar criteris ecològics sostenibles amb eficiència energètica.


Els biocombustibles no són del tot benignes.
La important demanda impulsa la pujada de preus i facilita que els agricultors destinin més terres per cultivar plantes per a biocombustibles, cosa que fa pujar el preu d 'alguns aliments. També es posa en dubte si la maquinària que es fa servir per cultivar i detil·lar les plantes de les quals deriven no comporta un cosum energètic elevat, que , per tot plegat, redueix el benefici ambiental.




  1.  A partir del document es dedueix que la situació que regeix el mercat mundial de l' energia no és gaire justa. Explica per què.
  2. Quines han de ser les bases per tal de proveir de serveis energètics els països en desenvolupament?.
  3. Informa' t sobre quins països són els principals productors de biocombustibles i quins són els més utilitzats.
  4. Fixa't en el gràfic. Interpreta la informació que presenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …