Passa al contingut principal

La gran extinció del final del Cretaci



Els dinosaures, els pterosaures voladors, els ictiosaures i molts altres rèptils mesozoics van desaparèixer al final del Cretaci, fa 65 milions d' anys.
En aquesta mateixa època també es van extingir nombrosos grups d' invertebrats marins, com ara els ammonits ( cefalòpodes amb closca que van poblar els mars mesozoics), alguns bivalves i , sobretot, organismes microscòpics que formaven el plàncton marí.

Es creu que l' extinció dels vertebrats fou un procés gradual. Per exemple, els ictiosaures s' havien extingit abans del final del Cretaci i els pterosaures i els dinosaures estaven disminuint cap al final d' aquest període. Sembla que aquests fets demostren que s' estava produint un canvi climàtic gradual a escala mundial.

Hi ha diverses teories que expliquen aquestes extincions massives. Un grup de científics considera que va ser per un canvi climàtic provocat, probablement, per un augment de l' activitat volcànica de la Terra. Un segon grup, cada vegada més nombrós, considera que l' extinció fou causada per un meteorit que va xocar contra la Terra. Aquesta teoria fou exposada per primer cop, el 198o, per Walter i Luís Álvarez i s' ha anat confirmant amb estudis posteriors d' aquests mateixos investigadors i d' altres equips.

Segons aquests científics, el meteorit va caure a la península de Yucatán ( Mèxic), on s' ha trobat un cràter d' impacte de 300 km d' amplada. El meteorit tenia uns 10 km de diàmetre i viatjava a una velocitat de 88.000 km/h. L' impacte contra la superfície va aixecar una massa de pols i pedres que va enfosquir el cel durant molts anys. Atès que això impedia l' entrada de calor solar, es va produir un refredament a la superfície terrestre.
El canvi climàtic va afectar la vida vegetal i va conduir a l' extinció massiva de plàncton marí i dels vertebrats terrestres que ja havien entrat en decadència. Les plantes amb llavor es van poder adaptar a les noves condicions de vida i es van estendre.

Després del refredament es devia produir un escalfament provocat per un augment del Diòxid de Carboni. Alguns animals, com els dinosaures, que depenien d' un clima càlid però estable, podrien haver mort de calor. Altres podrien haver evolucinat cap a altres formes de vida. Com a darrera conseqüència, es van extingir més de la meitat de les espècies de plantes i d' animals del planeta.


A continuació teniu un video on podeu veure amb imatges el que explica el text


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …