Passa al contingut principal

Codis E dels additius alimentaris

Els additius alimentaris són substàncies d’ origen natural que s’ afegeixen als aliments per millorar-ne la conservació i les qualitats organolèptiques ( color, aroma, textura,...)
Els fabricants estan obligats a indicar els additius afegits, però poden simplificar la nomenclatura utilitzant codis.

Els codis dels additius reconeguts per la normativa europea porten una lletra E seguida de tres o quatre xifres. Si porten una altra lletra significa que s’ ajusten a la normativa d’ un país determinat ( per exemple, la H correspon a Espanya), però no a la normativa europea.





E-334
  • La primera xifra indica el tipus d' additiu.
  • La segona xifra sol correspondre a una subclassificació d' acord amb diferents criteris. Per exemple la segona xifra d' un colorant indica el color: 0 és groc, 1 és taronja, 2 és vermell, 3 és blau, 4 és verd, etc
  • La darrera xifra serveix per acabar d' identificar cada substància en concret.

Primera xifra: 1 Tipus d' additiu: Colorants
Primera xifra: 2 Tipus d' additiu: Conservadors
Primera xifra: 3 Tipus d' additiu: Antioxidants
Primera xifra: 4 Tipus d' additiu: Estabilitzadors
Primera xifra: 5 Tipus d' additiu: Substàncies minerals
Primera xifra: 6 Tipus d' additiu: Potenciadors de gust


Respon aquestes preguntes relacionades amb el text que acabes de llegir:


  1. Cerca al diccionari les definicions dels termes organolèptica i textura que es corresponguin millor amb allò que s' explica al text.
  2. Si a l' etiqueta d' un aliment s' hi indiquen alguns codis E, significa que conté additius perillosos per a la salut?
  3. Què diferencia un codi E d' un codi H?
  4. Per què creus que és millor indicar els additius per mitjà de codis que no pas pel seu nom científic?
  5.  Pateixes alguna al·lèrgia o intolerància alimentària?
  6.  Fixa' t en les fotografies que mostren la composició d' un producte. Identifica-hi els additius i esbrina a quina substàncies químiques corresponen.
És important que en l' etiquetatge dels productes alimentaris s'hi indiquin els ingredients i els additius incorporats, atès que moltes persones tenen al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, que no s' han de confondre amb la simple aversió a una aliment determinat.






























 AQUÍ TENIM UNS VIDEOS QUE ENS AJUDARAN A ENTENDRE UNA MICA MILLOR ELS ADDITIUS ALIMENTARIS

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …