Passa al contingut principal

Codis E dels additius alimentaris

Els additius alimentaris són substàncies d’ origen natural que s’ afegeixen als aliments per millorar-ne la conservació i les qualitats organolèptiques ( color, aroma, textura,...)
Els fabricants estan obligats a indicar els additius afegits, però poden simplificar la nomenclatura utilitzant codis.
Els codis dels additius reconeguts per la normativa europea porten una lletra E seguida de tres o quatre xifres. Si porten una altra lletra significa que s’ ajusten a la normativa d’ un país determinat ( per exemple, la H correspon a Espanya), però no a la normativa europea.

E-334

  • La primera xifra indica el tipus d' additiu.
  • La segona xifra sol correspondre a una subclassificació d' acord amb diferents criteris. Per exemple la segona xifra d' un colorant indica el color: 0 és groc, 1 és taronja, 2 és vermell, 3 és blau, 4 és verd, etc
  • La darrera xifra serveix per acabar d' identificar cada substància en concret.
Primera xifra: 1 Tipus d' additiu: Colorants
Primera xifra: 2 Tipus d' additiu: Conservadors
Primera xifra: 3 Tipus d' additiu: Antioxidants
Primera xifra: 4 Tipus d' additiu: Estabilitzadors
Primera xifra: 5 Tipus d' additiu: Substàncies minerals
Primera xifra: 6 Tipus d' additiu: Potenciadors de gust

Respon aquestes preguntes relacionades amb el text que acabes de llegir:
  1. Cerca al diccionari les definicions dels termes organolèptica i textura que es corresponguin millor amb allò que s' explica al text.
  2. Si a l' etiqueta d' un aliment s' hi indiquen alguns codis E, significa que conté additius perillosos per a la salut?
  3. Què diferencia un codi E d' un codi H?
  4. Per què creus que és millor indicar els additius per mitjà de codis que no pas pel seu nom científic?
  5.  Pateixes alguna al·lèrgia o intolerància alimentària?
  6.  Fixa' t en les fotografies que mostren la composició d' un producte. Identifica-hi els additius i esbrina a quina substàncies químiques corresponen.
És important que en l' etiquetatge dels productes alimentaris s'hi indiquin els ingredients i els additius incorporats, atès que moltes persones tenen al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, que no s' han de confondre amb la simple aversió a una aliment determinat.
















 AQUÍ TENIM UNS VIDEOS QUE ENS AJUDARAN A ENTENDRE UNA MICA MILLOR ELS ADDITIUS ALIMENTARIS

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU